put my glasses on

Avui he estat somriure de llavi clos, paraula petita. Sol a estones i rínxols als cabells. Mirada de vidre net, cada dia.

2 comentaris

  1. El vidre massa net crida a més imatges i pot marejar ; )

    ResponElimina
  2. és qüestió de trobar un estadi intermedi: la proporció justa de realitat, brutícia i netedat. i, per al mareig puntual, biodramina :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall