as time goes by

Play it again, Sam. Però en Sam no hi és; de fet, no hi ha cap Sam en aquesta història, ni cap cançó en concret que recordi els vells temps, aquells que es vesteixen de blanc i negre. Som nosaltres, fets de tantes i tantes melodies en comú, els que interpretem, altre cop, la nostra pròpia banda sonora amb notes lleugerament distintes però, en el fons, amb les mateixes ganes de fer que tots els llocs siguin París. Que passi el temps, doncs.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall