El pensament viatja amb un bitllet de rodalies cap a la darrera estació del teu cos. I una alegria vermella de pintallavis trencat taca el vidre quan el revisor anuncia la propera parada cantant la nostra cançó. La certesa de tu m'espera a l'andana, i aquesta impaciència em fa escriure't amb lletra de pal. Ets llunes, pintes, serps, angles rectes, corbes, muntanyes i triples salts immortals. Entre moltes altres coses.
M'agrada ! (de Mca)
ResponEliminaPletòrica, pletòrica...
ResponElimina:)!!!
ResponElimina