dijous

nous sommes en retard

Afanya, que no queda temps
la feina se'ns va acumulant,
i encara que fóssim eterns
faltaria temps per poder-te estimar.

Adrià Puntí, Flors i violes


No veus aquesta por-vertigen que em glaça de vegades quan et respiro. L'alè em tremola per dins, i llavors sóc tot de petits vidres llimats per la sorra, llepats per les onades, que dringuen a l'uníson per fer-se sentir cada cop que et miro, a l'hora en punt de l'amor. Perquè em fa l'efecte que sempre fem tard, malgrat amagar a l'avançada un grapat de minuts de cel a les butxaques de la pell. Que ressoni, doncs, la fragilitat a l'eco de tots els racons, com angles aguts, en honor a tots els calfreds-terratrèmol que em provoques sense saber-ho quan et respiro ben dolç.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada