Un instant de descans entre tant vidre i paper de diari. Males notícies escrites per protegir la fragilitat, quina ironia. Però somric: ha tornat la presència petita que cada cop és més gran, i sento com canvia de canal, com canvia la tonalitat de la remor de dibuixos animats que omple de nou aquesta llar en trànsit, aquesta casa a mig desmuntar. És hora de tornar a calibrar aquest cos de dona que em fa l'efecte que està contínuament en obres. D'introduir el codi secret, els paràmetres que ens atorguen de forma immediata -entre moltes altres coses- aquella tendresa que ens identifica inequívocament com a mares, i que embolica, com el paper de diari, tot allò que estimem. Perquè no es trenqui, entre mudança i mudança.
Celebro el retorn dels dibuixos animats a tot drap i t'envio energia per al trasbals, ai, vull dir, el trasllat. I renta't les mans després d'embolicar tota la vaixella amb paper. I compte amb les temptacions de trencar unes quantes copes per no haver de passar-te mitja vida embalant-ne! :)
ResponEliminaAixò fa molt bona pinta ;)
ResponEliminaTrasbals, ja ho pots ben dir, Tina. Dits tacats de tinta, ganes de trencar totes les copes... m'has llegit el pensament! Gràcies per l'energia positiva, guapa :)
ResponEliminaJoanaina, espero que millori perquè avui em cau una mica de món a sobre... :)