*

*

dilluns

de bat a bat

Apamar el nou espai, fer-lo teu, a poc a poc. Escriure de cara a la finestra oberta de bat a bat, asseguda sobre el llit, amb la ciutat -que ara és feta de cucs de llum que es perden fins a l'horitzó- davant els teus ulls. I no pensar en res però pensar en tot. Que la vida està feta per equivocar-se i aprendre dels errors. Que l'amor no és una ciència exacta, i que la gent té cors de diferents grandàries. S'està fent fosc. I la major part de la teva vida encara és dins d'un parell de maletes. Però no vull encendre el llum. Ara només tinc ganes de comptar xemeneies.

3 missatges al contestador:

XeXu ha dit...

Potser és moment de replantejar-se coses, però que les conclusions siguin sempre en pla positiu.

anna g. ha dit...

Imagina si estic positiva que penso que tot aquest anar amunt i avall de caixes m'està anant genial per fer exercici. I -tot s'ha de dir- per tornar a posar els meus glutis al seu lloc amb tanta escala! :)

XeXu ha dit...

No es pot negar, això és positivitat en estat pur...

Publica un comentari a l'entrada