Per a aquells que no tenim més opció que quedar-nos a casa per vacances, l'estiu és -a parts iguals- època de resignació, reinvenció i descoberta. Jo, aquest any, m'he limitat a viatjar mentalment i fugaç pels llocs d'origen dels imants que adornen la nevera. I a endinsar-me de ple en la selva tropical d'armaris i calaixos de casa meva, armada d'un matxet i ambientador contra les arnes, per conèixer la fauna i la flora autòctones i redescobrir quins estampats estaven de moda fa més de dues temporades. El resultat del safari entre samarretes amples i pantalons de cintura alta i pota d'elefant ha estat de quatre bosses d'escombraries -mida industrial- plenes de trofeus de caça que segurament el personal de les botigues de segona mà exhibirà, per un mòdic preu, als seus aparadors de la ciutat comtal. Propera parada: el sabater de l'entrada, l'espai que fa de reserva natural del calçat. Canya, ham, esquer i fil de pescar per eliminar l'excedent de sabates. Qui diu que fer vacances a casa no és emocionant?
El post és fantàstic i absolutament optimista, això vagi d'entrada. Però fer una mudança és una de les pitjors tortures que hi ha, me n'alegro que t'ho prenguis amb bon humor. Tu dius que és temps de caça, però segur que també practiques l'arqueologia. Ves amb compte amb els tresors amagats, però sobretot amb les trampes que et trobaràs. Trampes de temps, ensopegues amb alguna cosa i et passes la tarda enganxat recordant el passat... dur, molt dur.
ResponElimina"Al mal temps, bona cara", que diuen, XeXu. I tens molta raó amb l'arqueologia: és un esport de risc. Ja he ensopegat un parell de vegades amb la trampa del temps, però és qüestió de deixar anar un parell de llàgrimes, netejar la ferida, una tireta i endavant, que aquí no ha passat res! :)
ResponElimina