dimarts

superfícies

Quan la sensibilitat puja a la superfície, la pell es torna transparent i, per un moment, els sentiments es deixen veure. Fiblada al cor. I així, fràgil, amb els sentits de vidre, enyores, estimes i plores amb una intensitat elevada a la màxima potència, i et veus capaç d'escriure qualsevol cosa que al dia següent trobaràs absurda i mediocre. Com aquesta.

4 missatges al contestador:

Anònim ha dit...

Uf, no em parlis d'escrits absurds i mediocres :)

Café para todos

Barcelona m'enamora ha dit...

Doncs jo crec que quan escrius amb la sensibilitat a la pell el resultat són els versos més nets, despullats i sincers que hi ha. Sense filtres.

Joanaina ha dit...

Sí, café para todos, por favor ;)

Anònim ha dit...

Se veu que ara a mi m'agraden les coses mediocres perquè aquest post m'encanta. Tal volta estic sensibla? ;)) (de Mca)

Publica un comentari a l'entrada