Quan la sensibilitat puja a la superfície, la pell es torna transparent i, per un moment, els sentiments es deixen veure. Fiblada al cor. I així, fràgil, amb els sentits de vidre, enyores, estimes i plores amb una intensitat elevada a la màxima potència, i et veus capaç d'escriure qualsevol cosa que al dia següent trobaràs absurda i mediocre. Com aquesta.
Uf, no em parlis d'escrits absurds i mediocres :)
ResponEliminaCafé para todos
Doncs jo crec que quan escrius amb la sensibilitat a la pell el resultat són els versos més nets, despullats i sincers que hi ha. Sense filtres.
ResponEliminaSí, café para todos, por favor ;)
ResponEliminaSe veu que ara a mi m'agraden les coses mediocres perquè aquest post m'encanta. Tal volta estic sensibla? ;)) (de Mca)
ResponElimina