superfícies

Quan la sensibilitat puja a la superfície, la pell es torna transparent i, per un moment, els sentiments es deixen veure. Fiblada al cor. I així, fràgil, amb els sentits de vidre, enyores, estimes i plores amb una intensitat elevada a la màxima potència, i et veus capaç d'escriure qualsevol cosa que al dia següent trobaràs absurda i mediocre. Com aquesta.

4 comentaris

  1. Uf, no em parlis d'escrits absurds i mediocres :)

    Café para todos

    ResponElimina
  2. Doncs jo crec que quan escrius amb la sensibilitat a la pell el resultat són els versos més nets, despullats i sincers que hi ha. Sense filtres.

    ResponElimina
  3. Sí, café para todos, por favor ;)

    ResponElimina
  4. Se veu que ara a mi m'agraden les coses mediocres perquè aquest post m'encanta. Tal volta estic sensibla? ;)) (de Mca)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall