Obro un parèntesi i inauguro un espai on amagar-me, juntament amb aquest poc estiu que ens queda. Metamorfosi dins de caixes de cartró. I agost es transformarà en setembre, i jo continuaré essent jo però en un altre lloc. Que no em descuidi d'embalar l'altre parèntesi i guardar-lo entremig dels llibres. Haig de tancar com cal una altra etapa de la meva vida.
et deixo el meu parèntesi de finals d'any?
ResponEliminaMmm... parles del blog? D'un pis? No sé si ho he entès. Però si és de blog, ens diràs on vas, oi?
ResponEliminaSr. Tinc, prenc nota del seu oferiment per si després, en tornar a obrir les caixes al lloc de destí, l'altre parèntesi no apareix. Gràcies :)
ResponEliminaXeXu, el blog continua aquí, només em canvio de pis. Però l'altre dia em plantejava canviar-li en nom, al blog. Massa antavianes a la blogosfera :)
Hahaha, m'ha fet gràcia la resposta. Sonava a 'no, no, déu meu, el blog no es mou de lloc, on anirem a parar, el blog és sagrat. El que dic és que NOMÉS em canvio de pis!' Perdona, em can gràcia coses molt ximples.
ResponEliminaSí que hi ha altres antavianes a la catos, i ara sé d'on ve el nom, com que baixo de l'hort no ho sabia fins que l'altre dia vaig passar per l'FNAC. Però bé, et diré que per mi, només n'hi ha una d'antaviana, i que porta parèntesis.
M'has llegit el pensament pel que fa a la meva resposta :) Moltes gràcies per la fidelitat, XeXu.
ResponElimina