a cullerades

Tanta muntanya i verd. I camí i pols i gent. Un sol tendre que surt, demanant permís als núvols. Un sol tímid que ens enganya a tots i escalfa com si fos el darrer dia de vida de l'estiu, i que ens convida a ser sargantanes efímeres contra aquesta paret de pedra, amable i freda, que ens acull l'esquena. Prendre el ritme al diumenge, mirar enrere i trobar-te. Abans, ara, sempre. I aquest vespre tu seràs sopa d'all i jo, sopa de ceba. Escalfor a cullerades, com aquest enyor bonic que em pren, que se m'arrapa a la pell, foragita el fred i endolceix un lleuger mal de cames. Avui he escrit versos de llum a cada pas. Poemes a les roques.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars