Dormo en el centre
geomètric del llit.
El diable,
que acostuma a reptar
com un cocodril,
no té els braços prou llargs
per arribar a tocar-me.
Josep-Ramon Bach, El laberint de Filomena
La casa fa olor a sopa, a mal de cap i a hores de vores gastades. Remor de rentavaixella, de tempesta enllaunada que amara plats, gots i coberts sense paraigües. El nen que dorm la seva pròpia nit, suau, encara sense arestes, feta de tecles de piano. I ella que recorda un llit massa gran on es perdia quan el cansament la feia vulnerable i petita. Les formigues ja fa setmanes que han marxat, vençudes, però el passat sempre torna i té claus de casa. Torna de visita, de vegades amable, vestit de diumenge; de vegades ortiga, impregnant-ho tot d'una coïssor vegetal. Pijama d'ibuprofè, tisores de podar per tallar les arrels del dolor que vol instal·lar-se als pensaments. Avui escriuria la nit en mil i un missatges de text, però no tinc prou saldo.
No tens prou saldo??? Jo pens que tens una tarifa plana de les que ja no s'ofereixen ;) (de Mca).
ResponEliminaTarifa plana amb limitació horària. Hi ha moments del dia que les paraules no gosen treure el cap :)
ResponEliminaviatger, moltes gràcies. De tant en tant a l'autor li agrada saber què desperten les seves paraules :)