*

*

dimecres

mil i un missatges de text

Dormo en el centre
geomètric del llit.
El diable,
que acostuma a reptar
com un cocodril,
no té els braços prou llargs
per arribar a tocar-me.

Josep-Ramon Bach, El laberint de Filomena


La casa fa olor a sopa, a mal de cap i a hores de vores gastades. Remor de rentavaixella, de tempesta enllaunada que amara plats, gots i coberts sense paraigües. El nen que dorm la seva pròpia nit, suau, encara sense arestes, feta de tecles de piano. I ella que recorda un llit massa gran on es perdia quan el cansament la feia vulnerable i petita. Les formigues ja fa setmanes que han marxat, vençudes, però el passat sempre torna i té claus de casa. Torna de visita, de vegades amable, vestit de diumenge; de vegades ortiga, impregnant-ho tot d'una coïssor vegetal. Pijama d'ibuprofè, tisores de podar per tallar les arrels del dolor que vol instal·lar-se als pensaments. Avui escriuria la nit en mil i un missatges de text, però no tinc prou saldo.

3 missatges al contestador:

Anònim ha dit...

No tens prou saldo??? Jo pens que tens una tarifa plana de les que ja no s'ofereixen ;) (de Mca).

viatger immòbil ha dit...

"Et gires d'esquena, t'arrupeixes al llit,
nugues la pena, el buit,
els braços que ja no estenen cap riu,
les migdiades sota l'escala de fa quatre estius."

Ara m'has fet recordar aquells versos de 'Venn Diagram'.

M'encanta la traça que tens per tocar el temps -eixes vores-, com l'espargeixes per tota la casa, com fiques la nit en habitacions separades.

anna g. ha dit...

Tarifa plana amb limitació horària. Hi ha moments del dia que les paraules no gosen treure el cap :)

viatger, moltes gràcies. De tant en tant a l'autor li agrada saber què desperten les seves paraules :)

Publica un comentari a l'entrada