Sabia que era el darrer cop que podria contemplar-lo. Abans que ell s'adonés de la seva presència, el va mirar llargament, en secret, resseguint-ne els contorns del cos, el rostre, els petits detalls que tant li agradaven d'ell. Sabia que era la darrera vegada. Perquè, en el moment en què ell la mirés intensament, tenia la certesa que els seus ulls xocolata es fondrien.
I ara, després de llegir, què dir a banda d'un molt bo per no esgarrar-ho?
ResponEliminaMoltes gràcies, òscar! :)
ResponElimina