*

*

diumenge

redaccions

Véns i el verb es torna carn. I ens hi aboquem amb tots els besos que havíem redactat per a l'ocasió, amb la cal·ligrafia d'aquell qui espera, pacient, que arribi el moment del tacte després de tantes estones de memòria i aire. Amor de lletra lligada, rodona, bonica, de traç ferm que ara ens escrivim sobre la pell, sense faltes d'ortografia. I te'n vas, i tornen les paraules que voldria dir-te amb saliva i llengua, ara llapis i tinta. Que arribi aviat, altre cop, el temps de la veu.

3 missatges al contestador:

XeXu ha dit...

Ai que em temo que la teva és d'aquestes situacions que esperes el cap de setmana més que ningú, perquè vol dir moltes coses més que no pas tenir un parell de dies de descans...

anna g. ha dit...

Sí, podria ser una manera molt poètica de dir que el cap de setmana es pot fer tot allò que vas desitjant de dilluns a divendres :)

elisenda ha dit...

Véns i el verb es torna carn.
Uau, aquesta me la guardo.
:)

Publica un comentari a l'entrada