diumenge

desencuentros

Esborrar aquest silenci bru de sol amb un obrir de finestres, i intentar seguir rastres ocults a l'aroma del suavitzant. Dedicir que ja m'està bé que no poguem traduir la paraula desencuentros i així poder trobar-nos sempre en el català. Després del càstig d'estendre no-sé-quants parells de mitjons, ser la son que ara em pren entre els gemecs d'aquest llit despullat. Tendra i melosa, com la carn dels mots que pugen gola amunt però que no arribem a pronunciar i que es desfan en tot de sospirs.

2 missatges al contestador:

myself ha dit...

Fa dos dies que estic intentant esbrinar com traduir "desencuentros". I no em surt res! M'encanta l'última frase, aquells mots que es desfan en tot de sospirs... que suggerent. Ets una crack :)

anna g. ha dit...

Com em va dir algú que sempre em fa somriure, si la paraula "desencuentros" no té traducció al català és perquè els catalans sempre ens trobem. Gràcies pel "piropo", myself :)

Publica un comentari a l'entrada