Esborrar aquest silenci bru de sol amb un obrir de finestres, i intentar seguir rastres ocults a l'aroma del suavitzant. Dedicir que ja m'està bé que no poguem traduir la paraula desencuentros i així poder trobar-nos sempre en el català. Després del càstig d'estendre no-sé-quants parells de mitjons, ser la son que ara em pren entre els gemecs d'aquest llit despullat. Tendra i melosa, com la carn dels mots que pugen gola amunt però que no arribem a pronunciar i que es desfan en tot de sospirs.
Fa dos dies que estic intentant esbrinar com traduir "desencuentros". I no em surt res! M'encanta l'última frase, aquells mots que es desfan en tot de sospirs... que suggerent. Ets una crack :)
ResponEliminaCom em va dir algú que sempre em fa somriure, si la paraula "desencuentros" no té traducció al català és perquè els catalans sempre ens trobem. Gràcies pel "piropo", myself :)
ResponElimina