*

*

diumenge

l'hora dels llençols nets

Diumenge com un cop de puny. Com una taca d'oli d'un daurat suau i untuós però lleugerament amarg. És l'hora dels llençols nets, d'espolsar els sentiments com catifes al vent, banderes d'un amor antic com una pàtria petita que sentim arrelada ben endins. Avui et diria que et quedessis amb mi per sempre, però em sembla absurd. Perquè no has marxat mai.

5 missatges al contestador:

XeXu ha dit...

Ara sonarà frívol, però m'acabes de recordar que és millor que afegeixi uns llençols que tinc bruts a la rentadora que vaig a posar...

anna g. ha dit...

Veig que avui és dia de rentadores :)

zel ha dit...

Ep, que jo les vaig fer totes ahir...
Et semblarà curiós, però la feina del cor, la vaig fer ahir, també, juntament amb la roba. Avui, vaig de visita! Un petó!

Manel ha dit...

L'únic que m'agrada de l'estiu es ficar-me al llit una nit de tempesta, i encetar llençols nets. Aquest plaer s'eleva a la màxima potencia si aquesta nit es cap de setmana.

anna g. ha dit...

hola, zel! que vagi bé la visita, doncs :)

Manel, comparteixo aquests petits plaers! :)

Publica un comentari a l'entrada