*

*

dijous

són massa domicilis

La inspiració i la genialitat viuen de lloguer, i es muden sovint de lloc. Sense mobles ni hipoteques, ocupen l'espai d'un post, o el mèrit de tot un blog. El temps d'un anunci, aquella maleïda cançó que volta en bucle dins del cap, quatre pàgines senceres o un únic poema. Sabem on trobar material de primera, aquella esnifada de vitalitat estil Vicks Vaporub que puja fins al cervell sense dreceres, i que ens fa salivar com el gos de Pàvlov en sentir el senyal, o la proximitat del plaer que fa que els sentits es desfermin en tempestes. I plouen mots, i bots, i barrals. I, xops de dalt a baix, gosem traduir el foc del pit, el nus a la gola, la festa del batec, el verí a la sang, aquesta set de boca, llavi i llengua. Quants idiomes domina el desig? Tants com domicilis i adreces.

4 missatges al contestador:

XeXu ha dit...

Molt complicat m'ho poses, però descrius el moment d'inspiració que et porta a escriure un post? El camí de la idea a les paraules? Davant d'això jo només puc dir una cosa: de moure tots els mobles...

anna g. ha dit...

Touché. M'enxampes a la primera :)

Anònim ha dit...

...receptes italianes... (de Mca)
Bon cap de setmana!!!

anna g. ha dit...

Bon cap de setmana, anònima :)

Publica un comentari a l'entrada