Ves al contingut principal

en nòrdic

Avui és un continu pensar en nòrdic. Un abolir els llençols fins, un voler desxifrar el codi d'aquest fred incipient. I composar una simfonia nocturna plena de matisos d'una escalfor de ploma, suau i untuosa, interpretada per un sol cos. Avui sóc vànova, cobrellit. Desig de llana.

Comentaris

  1. No corris tant, que ja ha sortit el solet... a veure si haurem de frenar el canvi de roba...

    ResponElimina
  2. Malgrat el sol, crec que avui inaugurarem la temporada de nòrdic :)

    ResponElimina
  3. I que bé que s'hi està sota la manta quan el fred comença a ensenyar-nos el nas :)

    ResponElimina
  4. Pell de lluna, és un dels petits plaers d'aquesta vida. Igual que ficar-se al llit amb els llençols nets :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada