*

*

dissabte

crossing the street

Una ungla es trenca -sempre, sempre, sempre- el dia que em poso mitges. Conxorxa entre dos elements que instal·la un ai al cor que mitiga una oportuna llima d'ungles. Potser Murphy és per als ateus allò que Déu és per als creients: l'explicació, la justificació que ens cal -a estones- per donar sentit a aquesta existència, a aquesta vida-seqüència de detalls i fets, a aquesta rutina-cinema de sessió contínua. Avui, als crèdits de la pel·lícula del matí, he inclòs Giovanni Boldini en travessar un carrer de París, i he guixat mentalment un Gauguin amb un retolador Carioca.

2 missatges al contestador:

XeXu ha dit...

Murphy és una excusa que ens posem quan no ens surten les coses. Quan ens surten ningú no pensa ni en ell, ni en Déu.

anna g. ha dit...

Hahaha!! Molt bona aquesta :)

Publica un comentari a l'entrada