dimecres

simfonies petites

Torno al poeta perquè m'aculli entre versos càlids i flonjos que, llegits en veu baixa, deixen un regust d'amor de vi dolç i record d'ulls clucs a la planúria humida de la llengua. Simfonies petites de mel i llimona. Tastets de ratafia. De vegades em pregunto com es pot estimar tant en l'espai mínim d'un poema.

1 missatges al contestador:

Anònim ha dit...

uaaaaauuuuu!!!! (de Mca)

Publica un comentari a l'entrada