Hi ha quelcom trist en la llum d'aquest sol decadent que davalla pel dia tot cercant la ranura on introduir-se per activar el mecanisme del vespre. Potser és aquest silenci d'hora de lectura, la digestió pesada dels capítols menys amables de la vida, o la migdiada mal dormida que deixa un regust de peus freds en despertar. Potser és aquest pròleg dolent de l'hivern, aquest desembre que sembla esgavellar-se a les mans. El Nadal mal escrit grinyola i les bombetes de colors es fonen. Vaig a buscar peces de recanvi per apedaçar la màquina dels dies.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada