La versió adulta dels melindros i les magdalenes esdevé quan substitueixes la llet amb cacau per una tassa de cafè. La maduresa és una mica menys dolça sota l'atenta mirada de la cel·lulitis. I és que, a aquestes edats, els entrepans de pa Bimbo amb Nocilla els carrega el diable.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Bah! Total, jo sempre he estat més del diable que no pas de Déu...
ResponEliminaJo també!!! I madurar? Què és això de madurar? ;) (de Mca)
ResponElimina