diumenge

peluix de goma

Em construeixo una nova escalfor, a mida, ara que ja ha passat tot i la normalitat s'escampa lentament com la beixamel sobre els canelons. Un moment de manta i sofà sense llibres ni televisió, només jo davant la idea de reprendre -again- el trajecte més curt entre pàrquing i pàrquing els dies laborables i viure ordenadament en els espais que queden entre les coses que anoto a les llistes que van bastint els meus edificis, les meves hores. Perquè el temps amb què farcim el cos de nou a sis s'escriu amb retolador i amb lletra que té pressa, amb majúscules tipus preparadoslistosya! a punt per sortir corrents després del punt i seguit. Deixeu-me que escuri l'envàs del diumenge com a excusa per retardar el moment de plegar les peces de roba d'allò que veritablement importa i guardar-les als calaixos de la memòria. Cinc minuts més, i després tot serà coixins i aquest passar pàgina que vol dir posar-se el pijama i abraçar amb els peus la bossa d'aigua calenta com si fos un peluix adoptat. Ara que som al llindar dels quaranta, sobreviure i mascotes.

2 missatges al contestador:

XeXu ha dit...

A falta d'opcions millors, una bossa d'aigua calenta al llit no és pas mala cosa. Abans que tenir els peus freds... tots sabem com n'és de desagradable.

anna g. ha dit...

Imprescindible.

Publica un comentari a l'entrada