peluix de goma

Em construeixo una nova escalfor, a mida, ara que ja ha passat tot i la normalitat s'escampa lentament com la beixamel sobre els canelons. Un moment de manta i sofà sense llibres ni televisió, només jo davant la idea de reprendre -again- el trajecte més curt entre pàrquing i pàrquing els dies laborables i viure ordenadament en els espais que queden entre les coses que anoto a les llistes que van bastint els meus edificis, les meves hores. Perquè el temps amb què farcim el cos de nou a sis s'escriu amb retolador i amb lletra que té pressa, amb majúscules tipus preparadoslistosya! a punt per sortir corrents després del punt i seguit. Deixeu-me que escuri l'envàs del diumenge com a excusa per retardar el moment de plegar les peces de roba d'allò que veritablement importa i guardar-les als calaixos de la memòria. Cinc minuts més, i després tot serà coixins i aquest passar pàgina que vol dir posar-se el pijama i abraçar amb els peus la bossa d'aigua calenta com si fos un peluix adoptat. Ara que som al llindar dels quaranta, sobreviure i mascotes.