Treballar en una oficina transparent, de vidre, situada entre uns camps de conreu i un bosc immens. I adonar-te que fins a avui divendres no t'has aturat en cap moment a contemplar el paisatge verd que tens al davant, que se t'ofereix, gratuït, sense haver de fer cap més esforç que desviar lleugerament la mirada de la pantalla de l'ordinador. De finestra a finestra, de vegades un trajecte que es fa etern. Maleït estrès.
El dia a dia ens encaparra de tal manera que no obrim els ulls i ens perdem moltes coses. Per sort, ja és divendres, oi? Ara toca anar amb els ulls ben oberts.
ResponEliminaAvui: de pinte en ample. (de Mca)
ResponElimina