*

*

dimecres

preludi

Un dia vam creuar els mots.
L'avançada d'un exèrcit desarmat,
el preludi de les converses
que van venir després
per prendre'ns la veu
i quedar-se a la memòria.

Un dia vam creuar els mots,
sense saber que des de llavors
deixaríem de ser
vies de tren,
carreteres paral·leles,
per tancar cercles
i esdevenir amics i amants
perpendiculars.

La vida és allò que ens passa
entre caselles blanques i negres.

3 missatges al contestador:

XeXu ha dit...

Em sembla maco, no puc dir més... però no, jo no estic fet per la poesia...

Barbollaire ha dit...

discrepo d'en XeXu..

és bell...
commou...
és tendre...

com tantes i tantes coses de les que escrius...

tens un do...

Ps. paraula de pas: altesse... reverencia i genuflexió, doncs...
;¬)*

anna g. ha dit...

XeXu, gràcies per llegir-lo. La teva opinió sobre la poesia és totalment respectable i no ets l'únic: ningú de la meva família té tirada per la poesia :)

Barbollaire, gràcies pels "piropus" :)

Publica un comentari a l'entrada