Casa és la remor somorta dels electrodomèstics en marxa quan tu no hi ets per donar-me conversa. El frigorífic recita poesia en la llengua de Shakespeare mentre jo em dedico a llegir epílegs, com a solucionaris dels poemes que plantegen exercicis emocionals a les planes mig buides dels llibres. Ningú no esmenta l'efecte Fisherman's Friend ni el cop de foc artificial al bell mig del cervell que provoquen certes lectures. Perquè sí, hi ha versos que esclaten, sentiments que s'esnifen i paraules que t'aclareixen la gola. I l'efervescència crea addicció.
He decidit ignorar els pròlegs. A ningú li agrada que li expliquin el final de la pel·lícula.
Avui no tinc el cap per entendre't, però que sàpigues que t'he llegit els tres posts...
ResponEliminaAvui em costa entendre'm a mi mateixa, XeXu. Massa cafeïna.
ResponEliminaGràcies per la dedicació :)
Els pròlegs són autèntics spoilers! Jo me'ls salto sempre. Hop! :)
ResponEliminaPotent Kim
Jo, de vegades, me'ls miro després de llegir-me el llibre. Pròleg-epíleg :)
ResponElimina