posada al punt

Desmunta, peça a peça, la definició d'aquest buit tímid que duu a dins, incrustat, i que acota i encercla amb paraules. Com si els mots poguessin controlar el seu diàmetre, com si la veu pogués esborrar els mil·límetres que va deixar la pena com a sediment, el rastre de la sal a la pell en el seu trajecte, galta avall. 

I continua el ritual, tot netejant i greixant la cadena de lletres que vertebra els mecanismes interiors, el to de la mirada, els paràgrafs que bateguen als òrgans vitals, els dictats escrits a la cara oculta de l'esquena. Les baranes del dolor petit, ben lluents, emmarcant el pou on l'esperança llença monedes perquè es compleixin els seus desitjos. La fe, incrèdula, ja fa temps que no prega i ressegueix amb el dit el contorn dels dies, potser per trobar-ne els defectes abans de quedar-se adormida, cansada d'esperar la perfecció. Però sempre somia amb ella.

L'enginy del cos, a punt. Volta de clau, i tornen els versos per fer-lo, de nou, poeta.