Tibar d'una paraula i fer-ne una frase prima, de fil de veu que tremola, per embastar diàlegs a les estovalles. Jugar a ser déus barats, mitologia de rebaixes, teixir jerseis amb les agulles del temps i esllenegar les mànigues de la tarda. Longituds, latituds, actituds sense mapes. Perquè el mèrit és perdre'ns, boca endins, i trobar-nos per instint en els camins i els viaranys que ens duen a casa. L'amor és una llar feta de converses llargues en la llengua de la llana.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada