Atraquem un banc i robem una altra vida més fàcil, més agraïda. Com la del gran pintor burgès i modernista. Però al nostre dia a dia plou, i se'ns desfan les pistoles de sabó. Sempre podem córrer i enlairar bombolles. La predicció del temps sembla que no canvia. Hola rutina, adéu arbre de nadal. Va, fes-me volar.
Entenc que no va sortir bé l'estratègia de la Loteria del Niño i necessites altres opcions...
ResponEliminaSí, de fet la rutina sempre és una mala companyia... Arbre de Nadal, no m'agrada. Això sí, volar m'encanta: amb els estels, amb les gavines, amb els paraules, amb...
ResponEliminaDes delf ar bona vesprada.
onatge
Ei, la rutina també té la seva gràcia,no?? La seguretat d'allò de sempre, d'allò que controles. A mi m'agrada! El post també, eh?? (de Mca)
ResponEliminaHahaha!!! La motivació de l'escrit era menys prosaica... M'has fet riure molt, XeXu :)
ResponEliminaonatge, quina sorpresa tan agradable trobar el teu comentari. A volar, doncs :)
La rutina té els seus pros i els seus contres. Com la majoria de les coses, no? :)