De tant en tant, aquelles nits que et roseguen l'ànima. Hores de forats petits i fils de corrents d'aire que ens empenyen a obrir calaixos prohibits per tornar a contemplar el passat i ell, a nosaltres, amb els ulls d'un color de temps aigualit pel pas dels anys. Mirar fotografies sempre té un punt d'amargor que se't clava a dins, amb agulles de cap.
amb tu, de vegades, tinc una connexió sense fils que ens fa "rosegar" els ciments de les comunicacions telepàtiques!m'encanta! ;)
ResponEliminai sí, de vegades, un calaix pot pervertir una mica la calma que s'aconsegueix amb el temps... mira, com que jo he perdut les fotos, no tinc calaixos!
i tant! jo ahir li donava voltes al tema de les majúscules i les minúscules :)
ResponElimina