Aprofitar la pulsió, l'empenta, i sentir-se invencible durant un moment de passos llargs i moviments lents. Tibar dels llavis per incitar el somriure, sense motiu, sense haver de cercar un perquè llarg i pesant que ho expliqui tot. Malgrat els núvols de tempesta, rentadores. La bugada blanca d'aquest sentir-se completa. La felicitat, sense subtítols, com una ofrena al vent, amb agulles d'estendre. Tout défiant la pluie.
No anirà d'això la cosa, però veure que plovia, i jo amb la roba estesa, no saps la gràcia que m'ha fet...
ResponEliminaDarrerament se m'acumula la roba per rentar, viatger ;)
ResponEliminaXeXu, és que jo sóc més d'assecadora: no tinc lloc on estendre la roba :)