He enyorat, sense saber-ho, el paisatge-decorat de cada dia. Aquesta terra que s'incendia de forma indecent amb la llum, i tots els arbres que respiren immobilitat i arrels i escorça i anelles que són anys com bandes sonores de silenci ja consumit per la veu de la natura. Penso en temperatures, punts d'ebullició, condicions normals i graus de dificultat, i ja no em bull la sang. O tinc saba a les venes o el cor se m'està tornant covard.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada