Retenció a la sortida de l'autopista. Paciència mode on. Abaixes la guàrdia, relaxes els músculs, la vista. Avui tot és més intens: el trànsit, la llum del sol, aquest fred d'hivern. Fins i tot el color dels pensaments, d'un vermell pujat, com la cançó que tot just comença. Una melodia que t'empeny -no saps per què- a resseguir el seu cos mentalment amb el sentit del tacte, amb uns dits lents, que es prenen el seu temps per no perdre detall i esperonar així aquest desig incipient. De cop, calor, fogots, humitat que es barreja amb una guitarra elèctrica i la secció de vents... i un clàxon estrident que et crida que posis primera i avancis, que ja està bé, que tots tenim pressa, que fem tard a la feina.
Que sí, que sí, que avui tot és més intens. I t'adones que la culpa és dels Rolling Stones: el seu Bitch t'ha agafat desprevinguda.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada