Et respiro amb la pell mentre m'emboliques els cabells amb els dits
llargs de la llunyania. Som ales i arrels, nusos al fil de llana que
fuig del cabdell, enemics de la veu baixa i la lletra petita. Fets de vermell retolador, superlatius, esclatem en tasts de paraules: enfilar-se heura, cridar verd falguera, estimar sense cometes, sentir eucaliptus. Si escrius la distància amb minúscules, sembla més curta.
Tot just ahir, el meu nano feia deures i em demanava per animals que respiraven per la pell... Avui potser li donaria una altra resposta.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEscriure la distància en minúscules, sí, però posa-hi cursiva i et serà més ràpida :-)
ResponElimina:)
ResponElimina