superlatius

Et respiro amb la pell mentre m'emboliques els cabells amb els dits llargs de la llunyania. Som ales i arrels, nusos al fil de llana que fuig del cabdell, enemics de la veu baixa i la lletra petita. Fets de vermell retolador, superlatius, esclatem en tasts de paraules: enfilar-se heura, cridar verd falguera, estimar sense cometes, sentir eucaliptus. Si escrius la distància amb minúscules, sembla més curta.

4 comentaris

  1. Tot just ahir, el meu nano feia deures i em demanava per animals que respiraven per la pell... Avui potser li donaria una altra resposta.

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Escriure la distància en minúscules, sí, però posa-hi cursiva i et serà més ràpida :-)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall