*

*

dimarts

de vegades muntanya

Aquesta sensació que avui el cel pesa tones de plomes que frisen per caure. Les tempestes de coixins són blanques i no hi ha soroll. Només una calma de cotó acabat de planxar que encara fa olor a suavitzant. La neu em pren i m'hipnotitza malgrat maleir-la amb tot el record d'una vida sota zero. Una petita part de mi és de vegades muntanya, Pirineus, català nord-occidental, però molt secretament.

3 missatges al contestador:

Sr. Tinc ha dit...

I des d'una vida sota zero, mentre amb prou feines sento els dits quan aplaudeixo el post, i entre baf i esternut només t'haig de fer notar que, atxís!, en català les coses fan olor de, atxís!, però en cap cas olor a..., atxís! ;-)

anna g. ha dit...

(reverència)

Has encetat una reflexió dins del meu cap: a què fan olor les coses en català? I en les seves variants dialectals? :)

Pell_de_lluna ha dit...

Brutal! Reflexionem, doncs, és una recerca interessant!

Publica un comentari a l'entrada