*

*

dijous

sense angles

Aquest intuir-te sinuós, sense angles, d'essa sonora i vibrant. T'invoco a través d'un enyor amable i em conquereixes el son, febril, de tacte en ebullició. Al pensament no hi ha distàncies, o es mesuren en centímetres d'imaginació? És el cos el que tradueix les hores que ens separen en un desig que s'instal·la ben endins i que s'estreny a poc a poc, com si ens manqués l'aire. Respirar-te és horabaixa, i tots els malabarismes de la llum.

4 missatges al contestador:

Anònim ha dit...

1000 gràcies!!Què he de dir...??? No tenc paraules... Espectacular, sublim, genial, baaahhhh... Que m'encanta i prou. (de Mca)

anna g. ha dit...

Me n'alegro! Bons Reis, anònima :)

myself ha dit...

M'ha agradat molt aquest respirar-te és horabaixa i tot el fragment en si. Magnífic Anna!

anna g. ha dit...

Moltes gràcies, myself! :)

Publica un comentari a l'entrada