preludi

Un dia vam creuar els mots.
L'avançada d'un exèrcit desarmat,
el preludi de les converses
que van venir després
per prendre'ns la veu
i quedar-se a la memòria.

Un dia vam creuar els mots,
sense saber que des de llavors
deixaríem de ser
vies de tren,
carreteres paral·leles,
per tancar cercles
i esdevenir amics i amants
perpendiculars.

La vida és allò que ens passa
entre caselles blanques i negres.

3 comentaris

  1. Em sembla maco, no puc dir més... però no, jo no estic fet per la poesia...

    ResponElimina
  2. discrepo d'en XeXu..

    és bell...
    commou...
    és tendre...

    com tantes i tantes coses de les que escrius...

    tens un do...

    Ps. paraula de pas: altesse... reverencia i genuflexió, doncs...
    ;¬)*

    ResponElimina
  3. XeXu, gràcies per llegir-lo. La teva opinió sobre la poesia és totalment respectable i no ets l'únic: ningú de la meva família té tirada per la poesia :)

    Barbollaire, gràcies pels "piropus" :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall