Tinc un rellotge que es va alentint progressivament. M'agrada imaginar que ha decidit adoptar la seva pròpia noció i mesura del temps, ara que marca deu minuts per a les quatre de la tarda quan gairebé són les vuit del vespre, i així rebel·lar-se contra la tirania de les hores en punt. Visca la revolució.
I com tates altres revolucions, contracorrent, però inútils...
ResponEliminaPer això no he posat cap signe d'exclamació a la frase final :)
ResponEliminaMolt bonic. La noció del temps és tan relativa que és possible que en realitat no existeixi, ja que al mateix temps que hi és, ja deixa de ser-hi.
ResponEliminaSi tots els rellotges fessin el mateix ...
ResponElimina