divendres

inevitable

Quan la ferida, rabiosa i vermella, es calma, el dolor s'adorm ben acotxat per la bena i s'alenteix el bombeig de la sang a la templa, arriba l'hora de treure l'esparadrap.

2 missatges al contestador:

anna g. ha dit...

Res, en resum: que mai pots abaixar la guàrdia ;)

el pensador ha dit...

Quan el dolor es perpetua en l'essència del ser, li cal —igual que un clau rebla un altre clau— que un mall piqui fort a la ferida.
Aquest pensament escrit fa ja més d'un parell de mesos em fa veure que quan la sang s'agermana pot brollar per ferides coincidents, tot i que no sempre seran per la mateixa arma infringides ni igual el remei que les curi.
Tu estas segura que vols treure l'esparadrap?

Publica un comentari a l'entrada