Quan la ferida, rabiosa i vermella, es calma, el dolor s'adorm ben acotxat per la bena i s'alenteix el bombeig de la sang a la templa, arriba l'hora de treure l'esparadrap.
Quan el dolor es perpetua en l'essència del ser, li cal —igual que un clau rebla un altre clau— que un mall piqui fort a la ferida. Aquest pensament escrit fa ja més d'un parell de mesos em fa veure que quan la sang s'agermana pot brollar per ferides coincidents, tot i que no sempre seran per la mateixa arma infringides ni igual el remei que les curi. Tu estas segura que vols treure l'esparadrap?
Res, en resum: que mai pots abaixar la guàrdia ;)
ResponEliminaQuan el dolor es perpetua en l'essència del ser, li cal —igual que un clau rebla un altre clau— que un mall piqui fort a la ferida.
ResponEliminaAquest pensament escrit fa ja més d'un parell de mesos em fa veure que quan la sang s'agermana pot brollar per ferides coincidents, tot i que no sempre seran per la mateixa arma infringides ni igual el remei que les curi.
Tu estas segura que vols treure l'esparadrap?