Matins que són movioles. Instants idèntics que es repeteixen cada dia a diferent velocitat, segons els grams de son que duem a la sang. Avui és sobredosi de mandra, càmera lenta, aquell deixar-se portar fins a la fosa en negre.
És el que té la rutina. Cada dia és igual. Però imagina que cada matí, mig zombis, haguéssim de fer coses totalment diferents. Ostres, no sé si ens en sortiríem massa bé.
És el que té la rutina. Cada dia és igual. Però imagina que cada matí, mig zombis, haguéssim de fer coses totalment diferents. Ostres, no sé si ens en sortiríem massa bé.
ResponEliminaUna mica autòmats sí que som. Imagino un caos, com aquell dia que cauen quatre flocs de neu i tot es col·lapsa...
ResponElimina