8.12.11

cuarenta años de grandes éxitos

M'hauria de posar a planxar i així treure l'iPod a passejar, vapor amunt, cançó avall. He decidit que les arrugues no moriran avui.

5 comentaris

  1. La música és vital per tota aquesta mena de tasques. El risc que es corre és estar més per la música que per la tasca en sí. Al laboratori sempre comento el que diu el de la ràdio. Les companyes pregunten què estic dient i penso que dec ser l'únic que presta atenció al que sona. I tot i així no la cago. En tot cas, si ho faig, no és per la ràdio.

    ResponElimina
  2. Jo ballo tot planxant. I encara no he cremat mai res :)

    ResponElimina
  3. Jo directament ja no planxo, trec la roba humida de l'assecadora i la penjo tal qual. I queda bé!

    ResponElimina
  4. Avui ja no me'n puc desentendre. Tarda de vapor d'aigua i música variada, Manel.

    Benvinguda, Queta. Jo també ho faig de vegades, però és que hi ha roba que té les arrugues tatuades! :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall