Ja no queda pell als llavis
de tant mossegar-se la boca
i dessalar la llengua en silencis salobres
i mots sense espines, humits.
La veu de les mans com l'aigua
que patrocina tots els naufragis.
Que parlin els dits com navilis enfonsant-se
en els camins que deixa la sal.
de tant mossegar-se la boca
i dessalar la llengua en silencis salobres
i mots sense espines, humits.
La veu de les mans com l'aigua
que patrocina tots els naufragis.
Que parlin els dits com navilis enfonsant-se
en els camins que deixa la sal.
Només em faltaria això: naufragis patrocinats :-)
ResponEliminaFa olor de mar. M'encanta.
ResponElimina:)
ResponEliminaVoilà! L'olor de mar?? Només de mar...??? ;) (de Mca)
ResponEliminaHahaha! Anònima, sí, també fa altres olors ;)
ResponEliminaSou unes marranes, per un cop que em poso fina... :D
ResponEliminaJoanaina, ets la millor :)
ResponEliminaAi,ai,ai...malpensades! ;)(de Mca)
ResponEliminaVeus? A mi la sal em porta a la MMM i el seu "sal oberta al nafra, que no es tanqui". Està clar que vas molt millor que no pas jo.
ResponElimina