naufragis

Ja no queda pell als llavis
de tant mossegar-se la boca
i dessalar la llengua en silencis salobres
i mots sense espines, humits.
La veu de les mans com l'aigua
que patrocina tots els naufragis.

Que parlin els dits com navilis enfonsant-se
en els camins que deixa la sal.  

9 comentaris

  1. Només em faltaria això: naufragis patrocinats :-)

    ResponElimina
  2. Voilà! L'olor de mar?? Només de mar...??? ;) (de Mca)

    ResponElimina
  3. Hahaha! Anònima, sí, també fa altres olors ;)

    ResponElimina
  4. Sou unes marranes, per un cop que em poso fina... :D

    ResponElimina
  5. Ai,ai,ai...malpensades! ;)(de Mca)

    ResponElimina
  6. Veus? A mi la sal em porta a la MMM i el seu "sal oberta al nafra, que no es tanqui". Està clar que vas molt millor que no pas jo.

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall