És excessiva. Excessivament dramàtica. Dramàticament exagerada. Tendeix a no mesurar ni paraules ni pensaments. Sent en grau superlatiu. Ho sap i, per aquest motiu, cada matí se cenyeix un cos fet de signes de puntuació i de normes ortogràfiques i sintàctiques que aconsegueix reprimir mínimament aquest excés d’ella mateixa quan escriu. Però, per tal de poder-s’hi encabir, oralment segueix una dieta estricta: es nodreix únicament de silencis. Desnatats. Hipocalòrics. Magres. Prudents.
Anava a esborrar-lo però he preferit deixar-lo així. No m'acabava d'agradar i, després d'ahir, encara m'agrada menys. Je m'excuse. Je suis excessive
ResponElimina:O a mi m'agrada el que llegeixo a casa teva, però puc entendre que hi ha dies que t'enfandis amb el món :) a mi em passa sovint.
ResponEliminapetonets guapa
M'agrada l'efecte que fa el ratllat. Em sembla una bona manera de suprimir una cosa que no t'agrada sense suprimir-la de fet. :-)
ResponElimina...i acaba de donar el toc exagerat que li faltava ;)
ResponEliminaL.
Ai, els sagitaris, hi ha dies que no pararíem de ratllar. Jo, bitxo, em quedo el post sense ratlles. Som qui som, no hi podem fer més.
ResponEliminaEm quedo, com sempre, amb les teves paraules (i amb els adverbis modificadors): amb interferències o sense.
Uau! :)
ResponEliminaa mi m'agrada , gràcies per no esborrarlo del tot.