Els segons es disfressen de minuts; els minuts, d’hores; les hores, d’eternitat. Les podria tocar amb la mà. Volen baix pel cel d’aquesta cambra d’hotel on m’allotjo de tant en tant, fugint dels diumenges deshabitats. A la maleta, només hi duc amor baix en calories i amb un zero per cent de matèria grassa. He deixat els records a la porta, al costat de les sabates, com a mesura preventiva. No vull alimentar el desig, famolenc de tu. Davant meu, quaranta dies de dejuni. La meva Quaresma particular.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada