Em perdo.
Entre vocals i consonants adormides.
Entre els fonemes del silenci.
Entre cossos laxos on encara palpita
la petja de la petita mort.
Et trobo.
Amagat en un espai inexistent.
Entre aquesta pell i la mà que reposa
sobre la meva esquena.
L’amor, latent.
Tacat del verd poma del teu llençol.
Preciós!!!!
ResponEliminaquan un és perd d'aquesta manera...
petó dolç ;¬)*