dilluns

ESTRIPS I DESCOSITS


Aspiro hacs quan ric. Xarrupo ics que em xiuxiuegen pessigolles a cau d’orella. Com l’essa sonora i la zeta, que juguen a acaronar amb l’aire la humitat de la meva llengua. M’envolten petons innocents fets al vent per culpables bes. Tatuo tes a l’esmalt de les meves dents. I torno a canviar es i os occidentals dels Pirineus per vocals neutres conreades al Vallès. No ho puc evitar: parlo pels descosits. Se m’escapen els sons de les paraules pels estrips del pensament.

5 missatges al contestador:

barbollaire ha dit...

preciós..
és que no se que més et podria dir, nina...

Ah, si! De gran vull saber escriure com tu...!

Un petonet dolç ;¬)*

namaga ha dit...

i encomanes pessigolles m'agrada

Babèlia ha dit...

(...) muà

pere ha dit...

M'agrada molt aquest autoretrat.
Em permets que et regali una nasal, una vocal tancada posterior, i la més oberta de les vocals?(de vocals neutre mai no n'he sabut fer)

Té la mà Maria - Reus ha dit...

molt interesant el teu blog, si tens un moment passa pel nostre, es troba a Reus - Baix Camp
http://telamamaria.blogspot.com
irreverent, iconoclasta, ecléctic i llibertari

gràcies per tot

Publica un comentari a l'entrada