POST MORTEM

Em pregunto on va a parar el darrer pensament que exhalem amb l’últim sospir. Potser ens obliguen a desprendre'ns d’ell a l’estació, tot just abans d’agafar el tren que ens durà a aquell lloc ignot que és la pàtria dels morts, atès que només hi poden pujar aquells que van lleugers d’equipatge. Imagino caixes plenes de pensaments amuntegats que no arribaran mai a destí. Pensaments creats per la ment amb urgència al ritme lent de la ranera de la mort, i que anaven destinats a aquells éssers estimats en un darrer intent d’aferrar-nos a la vida.

Quan mori estic segura que, a l'avantsala del cel, ja hi haurà arribat internet. No pateixis, amor: el meu darrer pensament, que serà per a tu, te l’enviaré per e-mail. Mentre espero que arribi el tren. O millor t'escriuré un post. Mortem.

Comentaris

  1. M'han dit que Caront ja ha posat WI-FI. A l'infern ja fa temps que en tenen. És clar, deu estar ple de comercials de Telefónica :)

    L.

    ResponElimina
  2. (millor que no esperis el tren... sempre fan tard!) Un petó... m'encanta veure't així, sense parèntesis!!!!

    ResponElimina
  3. l'ideal seria que et deixassin veure els comentaris d'aquest "post mortem"

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars