NITS

Nits de mirades cansades, recolzades en el blanc de la paret. De pàgines inexplorades. De llibres per conquerir.

Nits de granotes que rauquen. De melodia de telèfon mòbil que anuncia l’arribada d’aquell grapat de paraules –l’essència del darrer pensament del dia- que viatja en l’espai mínim d’un missatge on els punts finals sempre somriuen a la càmera.

Nits de solitud mal dissimulada entre programes de televisió, subtítols i imatges desenfocades. De fantasmes que conversen dins el cap en veu baixa.

Nits en què la imaginació marxa de vacances. I t’envia postals de nits pintades d’un altre color. De verd esperança.