dimarts

DESACCELERAR

Tallat de cabells. Fora serrell de la cara. Torno a retrobar, altre cop, aquells ulls teus -que també són una mica meus-, enormes i curiosos, mentre aprens a menjar amb la boca tancada. Desaccelero; m'adono que no cal córrer tant. Així aquesta nit podrem passejar plegats, tu i jo, per aquesta felicitat efímera, sobtada, que he trobat sobre la taula de la cuina.

3 missatges al contestador:

Albert ha dit...

Desaccelerar. Un verb màgic. Malgrat tot, de vitrina.

vigilant ha dit...

un post costumista però modern :P

barbollaire ha dit...

que millor que veure la vida reflectida als seus ulls...
fruint-la a un altre tempo...
amb aquestes espurnes de felicitat trobades per sorpresa...

quin post més dolç, bitxo...

i magnific com sempre...

petonet dolç ;¬)*

Publica un comentari a l'entrada