Vés al contingut principal

DESACCELERAR

Tallat de cabells. Fora serrell de la cara. Torno a retrobar, altre cop, aquells ulls teus -que també són una mica meus-, enormes i curiosos, mentre aprens a menjar amb la boca tancada. Desaccelero; m'adono que no cal córrer tant. Així aquesta nit podrem passejar plegats, tu i jo, per aquesta felicitat efímera, sobtada, que he trobat sobre la taula de la cuina.

Comentaris

  1. Desaccelerar. Un verb màgic. Malgrat tot, de vitrina.

    ResponElimina
  2. un post costumista però modern :P

    ResponElimina
  3. que millor que veure la vida reflectida als seus ulls...
    fruint-la a un altre tempo...
    amb aquestes espurnes de felicitat trobades per sorpresa...

    quin post més dolç, bitxo...

    i magnific com sempre...

    petonet dolç ;¬)*

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada